diumenge, 6 de novembre del 2011

Els valors de l'esport.

Dijous passat, a seminari, després de observar el vídeo que a continuació us adjuntaré, vam debatre aspectes relacionats amb el futbol, sobre quins valors actualment transmet, al veure una imatge d'un infant fent una acció intolerant causant sensació de violència.

Us convido a veure el següent vídeo:




1. Com es viu l'esport a la nostre societat?
 Actualment en la nostre societat, el futbol és viu d'una manera podríem dir, excessivament intensa. Així com hi ha gent que simplement veu el futbol com un joc, com una forma de compartir joc amb els altres, hi han que el veuen com una "lluita", en que l'objectiu més principal és guanyar, en que veuen el rival com un enemic i el fet més sorprenen, és que a través d'aquest esport la gent expulsa i s'aprofita per treure paraules per la boca desagradables i fins i tot arribar a la violència. 

1. A qui hauríem de demanar responsabilitats quan veiem imatges com la del jove Hooligan de Feyenoord?
Evidentment abans que a ningú altre, l'hi hauríem de demanar responsabilitats als familiar més propers, ja que per l’Infant són els seus referents. Si el nen o nena observa al seu pare verbalitzant insults i de manera violenta, aquest, ho veurà normal, realitzar-ho, i ho farà. Per tant opino, que aquests són els primers "culpables".
Per una altre banda, podríem demanar responsabilitats als directius i organitzadors d'aquest esport, al sancionar quelcom acció de violència tant a dins com a fora del camp.

3. Que vol dir guanyar i perdre a la nostre societat?
En la nostre societat, aquests dos conceptes estan molt marcats i es fomenten molt, creient que qui guanya és el millor i el qui perd el sotmeten a burles i crítiques. Aquests dos termes motiven la competitivitat, la intol·lerància, deixa de ser un esport a ser quelcom personal, com si es jugués l’ integritat física.
Sense pensar simplement, que és un esport, que no són els millors uns que els altres, tots aporten algun aspecte. Hem de fomentar valors com el respecte, el companyerisme i el propi esforç, per així poder canviar l'enfocament a aquest esport, no fa falta que perdi o guanyi algun equip, sinó simplement passar una estona tots junts i divertir-nos d'aquest.

4. Que implicaria entendre la competició des d'un paradigma alternatiu? "jo contra jo mateix/a".
 Sí que hem de competir amb nosaltres mateixos, per tal de subornar-nos cada dia més, però opino que la competició amb respecte i educació és gratificant, aprenem uns dels altres, compartim joc, ens relacionem, i un llarg etc...

5.Que hem de fer des de les escoles?
Des de les escoles hauríem de treballar amb les famílies, tenir una bona relació família-escola.  Fomentar els jocs cooperatius, més que els competitius. Fomentar l'esport com a diversió, no com una manera de guanyar o perdre. Aprofitar els conflictes que poden sorgir i poder-los treballar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada